Copyright Meteopallars . Amb la tecnologia de Blogger.

La Mare de Déu de la Roca a Escart

dissabte, 24 de juliol de 2010



Una estreta carretera que surt des d'Escaló ens porta fins al petit nucli d'Escart dins una vall encaixonada i suspesa. Poc abans d'arribar al poble surt un sender que mena a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, enlairada damunt de la carretera i arrecerada a la roca amb la que gairebé es confon.
Es tracta d'una petita capella datada 1707-1748 com indica una de les pedres, amb campanar d'espadanya d'un sol ull amb algunes finestres situada en un lloc molt estratègic dominant tota la vall i gairebé penjada sobre el precipici.
Es troba a trenta minuts del poble d'Escart (1.230m), petit nucli enlairat sobre el barranc. Al fons es poden veure el pic de la Mainera i les Picardes entre d'altres. Un indret força amagat, bastant desconegut, però que quan hom se'l mira el primer que pensa és: com es va poder fer una ermita en aquest indret?





Fotografies: Conxi C./R.Baylina
Feu clic a les imatges per veure-les en gran.
Tots els drets de les fotografies estan reservats.

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP