Copyright Meteopallars . Amb la tecnologia de Blogger.

Esports rurals bascs

divendres, 16 de juliol de 2010

Els esports rurals bascs (Herri Kirolak) són esports originaris d’Euskal Herria i que s’han vingut practicant des de fa molt temps. La majoria d’ells provenen de les activitats pròpies del camp (dels caseríos o baserri) en entorns rurals que han esdevingut en activitats esportives competitives, però també hi ha altres que provenen de la pesca o el mar com les regates, la mineria com els banyarriquers o esports d’espectacle com la pilota basca.

La característica comuna de totes les modalitats de jocs és que requereixen molta força física i una gran resistència. En alguna de les nostres passejades per terres basques hem pogut veure alguns d’aquests esports rurals que es viuen amb autèntica passió pel públic assistent. Es un tema que no té res a veure amb meteorologia però ens agrada per allò que té de tradició i curiositat.

1.Aizkolaritza (Tall de troncs)


Consisteix en tallar troncs d’una mesura determinada amb una destral en el menor temps possible. Els esportites que ho practiquen s’anomenen Aizkolaris.
L’origen d’aquest joc es troba en els treballs als boscos, en les antigues feines dels llenyataires que feien servir la destral per tallar els troncs per proveïr-se de llenya o fusta.
Els troncs són de fusta de faig. El gruix és mesura en polsades de circumferència. Els troncs seran de 36, 45, 54, 60, 72, 80 i 108 polsades.
Un cop preparats els troncs, cada part ofereix a l’altra la meitat dels seus troncs i es procurarà que es tallin els mateixos troncs, es disposen en dues files i la durada de la prova és de mitja hora i pot arribar fins els 60 minuts.

2.Trontza jokoa (Tall de troncs amb serra)




Consisteix en tallar troncs, de mesures determinades, en el menor temps possible utilitzant una “tronza” o serra, entre dues persones. Es una eina que s’utilitzava per a talar arbres. Els troncs són de fusta de faig i a l’igual que els aizkolaris, els gruixos són de la mateixes mesures. La distància entre el terra i la part inferior del tronc ha de ser entre 45 i 50 cm. I la distància entre talls serà de 2,5 cm entre ells. Es realitza en seqüències de 5 i 6 talls.

3. Lokotx biltzea (Recollida de panotxes)



Es tracta de recollir panotxes (lokotxas) disposades en files i separades entre si 1,25m en el menor temps possible i posar-les en una cistella.A Euskal Herria la recollida de panotxes de blat de moro ha estat una constant en la rutina diària als baserris, i d’aquí s’han convertit en competició, utilitzant fustes o panotxes.
Totes les cistelles han de ser iguals amb un diàmetre de 40-50 cm i un altura de 40-50cm. Les mesures de les lokotxas seran de 14 a 20 cm de longitud i amb un diàmetre de 2,5 a 3 cm. Les cistelles es col·loquen a un costat i n’hi ha una per participant i les panotxes estaran col·locades a 1,25m succesivament fins a 25 panotxes. Hi han modalitats de 25, 50, 75 i 100 lokotxas. Els participants han d’agafar les lokotxas una a una i de forma successiva tot i que l’ordre de recollida és lliure i s’ha de córrer ben ràpid.

4.Sokatira (Tirar de la corda)





Consisteix en que dos grups de persones (tiradors o sokaris) estirin els extrems de la corda (soka) cadascun cap al seu costat, fins que un dels dos grups perdi al xafar la línia central inicial de la corda marcada al terra.
Aquest esport s’ha estès mundialment i compta amb federacions i competicions internacionals i va arribar a ser esport olímpic entre 1900 i 1920.
L’objectiu és moure el grup contrari fins que caigui dintre de l’espai propi. Només les persones situades als extrems poden lligar-se la corda. En el centre de la corda es lligarà un mocador o bé es pintarà de vermell. En cada grup hi ha 8 participants i cada grup té un “botillero” que dirigeix el treball del grup.
La prova es realitza en dos tongades, on els grups es canvien de costat per igualar els avantatges o desavantatges de la irregularitat del terreny. Cada grup ha de tirar dintre d’una espècie de carrer de de 2m d’amplada i si se surt queda eliminat. Els dos grups tindran un pes total igual i determinat que són 525 kg, 560kg, 640kg, 720kg i pes lliure. L’espai entre ells és de 2,5m.


5.Txinga eroatea (Peses)


Consisteix en portar dues peses, una a cada ma, de 50 kg cadascuna, a la major distància possible sense limitació de temps. Els esportites s’anomenen Txingalaris.
Aquest joc prové del transport de lleteres a diferents llocs dels baserris. Cada pesa (txinga) pesa 50 kg i han de ser cilíndriques, la seva alçada és de 30cm, el diàmetre de 16,30cm i l’agafador té que ser llis i d’un gruix de 22 mm. Les peses de 50kg són per als homes, les dones competeixen amb peses de 25 kg i el jovent de 35 kg. Si no compleixen les mesures reglamentàries no poden participar.
Els participants poden caminar al ritme que vulguin i inclús poden parar-se en algun moment però sense deixar les peses i tenen prohibit recolzar les peses al cos i la cronometració s’atura en el moment en què el participant deix caure una pesa. Les mans dels concursants han d’estar netes i no s’hi poden aplicar cap producte.
Fins i tot, el Ramon va provar d'aguantar les peses...

6. Ingude Altxatzea (Alçament d’enclusa)



Consisteix en aixecar des d’una base fins a un límit fixat per damunt del cap de l’esportista una enclusa de ferro de 18 kg el major número de vegades possible en un temps determinat. L’enclusa és una eina d’ús molt comú a les ferreries i forges, els ferrers tenien el costum de carregar sobre les seves espatlles els malls quan es desplaçaven d’un lloc a un altre per a fer un treball. L’enclusa ha esdevingut un element per a mesurar la força entre ferrers i agricultors. L’enclusa pesa 18 kg i medeix 320 mm d’altura i 600 mm de longitud amb agafadors llisos de 40 mm de diàmetre forrats de goma. En la modalitat femenina l’enclusa pesa 10 kg. Es col·loca un pal vertical amb una planxa metàl·lica superior de forma rectangular fins a la que s’ha d’alça l’enclusa. Aquest topall es col·loca 30 cm per damunt del cap del participant. Totes les mesures són reglamentàries. La base des de la qual s’aixeca l’enclusa es col·loca paral·lela a la visera de dalt i té una altura sobre el terra de 20cm i està forrada per una planxa d’hacer en forma de U. La distància entre el pal de dalt i la base és d’1m.
El participant ha de realitzar el major número de cops al pal de dalt durant 1 minut i 30 segons. Per a que sigui vàlida, ha d’aixecar l’enclusa des de la base fins a la visera de dalt i té que colpejar ambdós per a que es comptabilitzi com a vàlida. Normalment l’esportista té un ajudant que subjecta la plataforma i que no pot tocar al participant.
El rècord (segons la Wikipèdia) el té un bizcaí amb 100 cops. La tècnica d’aixecament de l’enclusa exigeix mantenir l’espatlla recta i realitzar la força amb les cames.

Altres esports de tradició que no formen part de les modalidats reconegudes oficialment com a esport rural basc però que són ben conegudes i populars:

7. Pilota basca (Pilota)


No té origen rural però és l’esport basc més estès i es juga en frontons de tot el món. A Euskal Herria en tot poble, per petit que sigui, té el seu frontó. Consisteix en fer rebotar la pilota contra una pared i es pot fer amb la ma, amb pales de fustes o cistelles. La pilota ha de caure dins de les línies determinades. Els esportites que ho practiquen s’anomenen pelotaris.

8. Regates de traineres (Estropadak)


Es un esport amb molta tradició i amb molts seguidors que es practica en molts llocs del cantàbric. La trainera és una embarcació de banc fixe. Les traineres han de recórrer 3 milles naútiques en el menor temps possible. La cursa rep el nom de “Bandera” i se’n fan a molts llocs però la més multitudinària i important és la que es fa a Donosti, la “bandera de la Concha”, on tota la ciutat es vesteix de festa i milers de persones omplen la badia per a seguir la cursa.


9. Bolos (Bola Jokoa)


D’aquest joc existeixen diverses varietats segons la zona. Es pot jugar disposant 9 bolos en quadrat i amb una distància entre ells igual a l’altura de cadascun d’ells. El jugador llença una bola de fusta de 4 kg per a derribar el major número de bolos possible. Recorda al joc de les bitlles pallareses tan tradicional a les nostres contrades.
---------------------------------------------------------
Escrit per: Conxi Ciurana per a Meteopallars Blog
Fotografies: originals de R.Baylina i Conxi C.
Llocs: Lastur, Lesaka, Donosti i demostració al festival Pyrene de Salardú
Fonts: aprendereuskera.com i Wikipèdia
Feu clic a les imatges per veure-les en gran.

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP