Copyright Meteopallars . Amb la tecnologia de Blogger.

Aparells d'observació meteorològica

divendres, 2 de juliol de 2010


OBSERVACIÓ METEOROLÒGICA
Una estació meteorològica és una instal·lació destinada a mesurar i registrar regularment diverses variables meteorològiques. Aquestes dades s'utilitzen tant per a l'elaboració de prediccions meteorològiques a partir de models numèrics com per a estudis climàtics. La estació no pot estar a qualsevol lloc, té que està en terreny pla amb gespa i els voltants han d'estar lliure d'obstacles de manera que l'altura aparent sobre l'horitzó excedeixi de 10º en totes les direccions. Les coordenades geogràfiques de l'estació corresponen exactament a les d'on es troba ubicat el baròmetre.
En meteorologia les dades horàries són sempre solars, també conegudes com hores "Z" en la nostra zona, ja que a la península ibèrica li correspon l'hus horari Z que té per eix el meridià de Greenwich. Les hores de les observacions han d'efectuar-se a unes hores determinades tots els dies de l'any, les observacions anomenades fonamentals es fan a les 07z, a les 13z i a les 18z.

LA GARITA O ABRIC METEOROLÒGIC

La organització meteorològica mundial (OMM) recomana que les garites siguin:
- De fusta, pintades de blanc i esmaltades per a reflexar la radiació.
- Ben ventilades.
- El sostre ha de ser doble, amb circulació de l'aire entre ambdós per evitar el calentament de l'aire quan la radiació sigui molt intensa.
- La porta ha d'estar orientada al nord en el nostre hemisferi, per evitar que els raigs de sol toquin als instruments quan realitzem les observacions.
- El sostre ha de tenir inclinació per escórrer l'aigua de la pluja i la neu.
- Dintre la garita ens posen els termòmetres, de màxima i mínima, el psicròmetre i el termohigrògraf.

TERMOMETRES
L´ús de termòmetres en meteorologia té per objecte mesurar la temperatura de l´aire. Per mesurar-la bé, s´hauran de seguir una sèrie de normes estàndard aprovades pels organismes internacionals; els termòmetres hauran d´ubicar-se dins d’un abric termomètric ben ventilat i protegit contra la radiació solar, a una altura de 1,50 metres del terra, i aquest haurà de ser de gespa.

TERMOMETRE DE MÀXIMA
En les observacions meteorològiques interessa saber la temperatura més alta i més baixa ocorregudes durant un interval determinat de temps; per això s'utilitzen termòmetres especials que indiquen la temperatura màxima o mínima, des de l'última observació efectuada.

El termòmetre de màxima és de mercuri (avui dia ja en desús), que s'estreny a prop del dipòsit: quan la temperatura puja la dilatació de tot el mercuri del dipòsit venç la resistència oposada per l´estrenyiment; mentre que quan la temperatura baixa i la masa de mercuri es contrau la columna es trenca per l'estrenyiment i el seu extrem lliure queda marcant la temperatura màxima. Aquest termòmetre es col.locarà dintre de la garita en posició quasi horitzontal amb el dipòsit una mica més baix que l'altre extrem, en el suport corresponent.

-Abast de l´escala: de -31,5ºC a +51,5º C
-Divisió de l´escala: 0,5ºC


TERMÒMETRE DE MÍNIMA

Els termòmetres de mínima acostumen a ser d’alcohol, i porten un índex d’esmalt summergit en el líquid. Quan la temperatura baixa el liquid arrossega l´index perquè no pot travessar el menisc i es veu forçat a seguir el seu recorregut de retrocés. Quan la temperatura puja, el líquid passa fàcilment entre la paret del tub i l'índex, i queda aquest marcant la temperatura mínima per l´extrem més llunya del dipòsit. El termòmetre de mínima es col·locarà dins la garita en el mateix suport que el termòmetre de màxima. La posada en estació després de la lectura de la mínima es farà inclinant el termòmetre fins posar l´índex de nou en contacte amb el menisc del líquid, és a dir, posant cap amunt el dipòsit fins que l´índex freni en la seva caiguda.

- Abast de mesura: -44,5ºC a +40,5ºC
- Divisió de l´escala: 0,5ºC

TERMÒMETRE DE MÍNIMA JUNT A TERRA

Ès un termòmetre de mínima normal, que es col·loca sobre un petit suport en el sòl, sobre el terreny que s’hagi escollit, normalment al costat dels termòmetres de subsòl. El suport es posarà de manera que quedi ben nivellat. A continuació s´introdueix la pantalla protectora d´irradiació del sòl, al llarg de l’eix del trípode i s’agafarà fortament amb un cargol a una altura aproximada de 10 cm del sòl.
El termòmetre de minima junt a terra ens recull unes dades interessants perquè en èpoques anticiclòniques en que el vent es troba en calma, l´aire fred amb el seu pes es queda a nivell del terra i en aquests casos s’assoleixen temperatures molt més fredes que les mínimes assolides a 1,50 m, per això en aquestes condicions és normal tenir més fred als peus que a la resta del cos.



TERMOHIGRÒGRAF

El termohigrògraf serveix per enregistrar automàticament la temperatura i la humitat relativa.La mesura de la temperatura es realitza per mitjà d´un element bimetàl·lic, i la humitat relativa, per un feix de cabells amb tractament especial. Ambdós valors es registren en una banda setmanal.


El conjunt mesurador està format per dos sensors, el de temperatura i el d’humitat relativa, fixats a una columna. El sensor d’humitat relativa és un feix de cabells, que modifica la seva longitud segons les variacions de la humitat. Aquesta variació de la longitud del feix es transmesa mitjançant un sistema de palanques al braç inscriptor, el qual amb un plomí acoplat al seu extrem va registrant sobre la banda enroscada al tambor. El sensor de temperatura està constituit per un element bimetàl·lic circular. Quan varia la temperatura, es produeix un canvi en el radi de l'element mesurador, que és trasmès a un sistema de palanques que accionen el braç inscriptor. La banda de registre va col·locada sobre un tambor cilíndric, que conté un mecanisme de rellotgeria de quars. El termohigrògraf és possiblement l´aparell més important per a l’estudi del clima, el fet de poder constatar l’hora de la temperatura màxima i mínima així com l’hora de màxima humitat o mínima, facilita la recerca als climatòlegs.


Humitat:
-Abast de mesura:de 0% fins al 100%
-Divisió de l´escala:5% de humitat relativa
-Element de mesura: feix de cabells
-Temperatura de funcionament: -35 ºC a +70 ºC
-Precisió :+ - 2% d'humitat relativa.

Temperatura:
-Abast de mesura:de -35 ºC a + 45 ºC
-Divisió de l´escala: 1 ºC
-Element de mesura : bimetall
-Precisió:+- 0,5 ºC
-Temps de registre:7 dies
-Divisió:2 hores



TERMÒMETRES DE SUBSÒL

Per mesurar la temperatura del subsòl a diferents profunditats s’utilitzen termòmetres de mercuri ubicats a diferents longituds sota terra, segons la profunditat que hagin de mesurar, i protegits per una beina de metall.

Permeten mesures de temperatura a profunditats de 5, 10, 20, 50, i 100 cm. La part graduada dels termòmetres ès igual en tots ells (uns 20 cm) i en cada cas es perllonga el capilar de manera que el dipòsit quedi a la profunditat requerida. Tota la part inferior del termòmetre va coberta per una beina amb diversos forats en la seva part més baixa, a l´alçada del dipòsit (profunditat en què es mira la temperatura) i acaba en una punta per facilitar la penetració vertical en el terreny, pressionant amb la mà. Els termòmetres s’instal.laran a la zona de terreny escollida, separats entre si per distàncies d´uns 30 cm, assegurant sempre que estiguin ben agafats sense que pugui passar l’aire que podria falsejar allò que realment volem mesurar, es a dir, la temperatura del subsòl a la profunditat convinguda. Cal orientar els termòmetres de manera que el sol no incideixi sobre l’escala (han de mirar cap al nord).

PSICRÒMETRE

La humitat relativa, la tensió de vapor i el punt de rosada es determina per mitjà del psicròmetre, amb l’ajut de taules. Aquest aparell consta d’un joc de dos termòmetres iguals, un d'ells anomenat "termòmetre sec", serveix per obtenir la temperatura de l´aire, i l'altre, anomenat "termòmetre humit", té el dipòsit recobert d´una muselina humida mitjançant una metxa que el posa en comunicació amb un dipòsit d´aigua destil·lada.

El seu funcionament és fàcil d’entendre: l'aigua que mulla la muselina s'evapora però per fer-ho necessita calor, que obté del termòmetre, amb la qual cosa, la temperatura baixa. L´aigua evaporada és reemplaçada per la que arriba a través de la metxa. El transport s´ajusta automàticament, i s'estableix un règim estacionari que depèn de la velocitat d’evaporació, en la qual arriba el termòmetre exactament la mateixa quantitat d'aigua que s'evapora, ni més ni menys.
Ara bé, la velocitat d'evaporació, és a dir, la quantitat d’aigua evaporada depèn de la humitat de l´aire, ja que si l'aire és saturat és evident que no podrà admetre cap quantitat de vapor, mentre que si és molt sec l´evaporació haurà de ser molt activa. D'una altra banda, el descens de temperatura provocat per l'evaporació depèn, al mateix temps, de la velocitat d'aquesta, perquè també per aquest costat arriba a establir-se un equilibri estacionari entre el calor perdut a causa de l'evaporació i el rebut de l'exterior, i el descens de temperatura no progressa indefinidament, sinó que s'atura en un punt més o menys baix.
Resumint: el descens de temperatura depen de la humitat relativa i de la temperatura de l'aire, però no existeix proporcionalitat. La velocitat de l'evaporació no depèn nomès de la temperatura i de la humitat de l´aire, sinò també de la velocitat del vent. Per tant, quan el vent és fort el vapor es arrossegat a mesura que es produeix, i l'aire humit és reemplaçat per un altre encara sec, i així el fenòmen resulta activat. Així doncs, les observacions fetes amb el psicròmetre estan afectades per les condicions de ventilació de l'aparell. Encara que l'ús de la garita meteorològica regularitzi bastant les esmentades condicions de ventilació, la força del vent dominant no deixa d'influir sobre el resultat.


ASPIROPSICRÒMETRE

El aspiropsicròmetre és un aparell ventilat artificialment per mitjà d´un mecanisme de rellotgeria. Ès composa d'un tub perllongat amb dues obertures tubulars en les quals van col·locats els dipòsits de dos termòmetres. La ventilació forçada es provoca en el tub per mitjà d'un hèlix accionat per un aparell de rellotgeria. Els termòmetres es mantenen fixes al suport per dues anelles metàl·liques. A l´interior de cada obertura tubular és troba una pantalla de doble paret, de metall polit, que protegeix el dipòsit contra la radiació. Quan se li ha donat tota la corda, l'aparell de rellotgeria pot funcionar almenys durant 10 minuts.
-Abast de l´escala : -39º --- +47º C
-Divisió de l´escala : 0,2º C



ANEMÒMETRE I PENELL - ANEMOCINEMÒGRAF

L'anemocinemògraf, malgrat el seu complicat nom és l'aparell que registra en una gràfica la direcció del vent i la seva velocitat en metres per segon.
És molt interessant veure en temps real com s'enregistra la velocitat i la direcció del vent. Aquest aparell a més a més de resultar importantíssim per l'estudi del clima, és la base per demostrar a les companyies d'assegurances els valors assolits en la gràfica dels cops de vent forts d’un lloc en un moment determinat.
L’anemocinemògraf és un aparell compacte adaptable a la xarxa elèctrica amb dos canals de sortida; se subministra com enregistrador de velocitat i direcció del vent. Realitza un registre gràfic continuat i simultani dels dos paràmetres.

Sensor de velocitat – anemòmetre
Consisteix en unes cassoletes cal·librades en un túnel aerodinàmic, de manera que una volta completa de les mateixes implica un metre de recorregut del vent. Aquestes cassoletes estan fabricades amb una poliamida de gran resistència, elasticitat i estabilitat ambiental.

Sensor de direcció - penell
Consta d'un penell acoplat a un codificador òptic, per tant, queda eliminat qualsevol tipus de fricció. El penell està fet amb tub d’alumini dur, que li confereix un pes mínim i gran resistència a la tempèrie. El contrapès és de metall, com també ho són les peçes de subjecció a l'eix, que també està fabricat amb acer inoxidable; s’adapta per un dispositiu mecànic al codificador òptic que el priva de cops o vibracions indesitjables. Les sortides del codificador van a una targeta amplificadora instal·lada dins del sensor que dóna als senyals el corrent suficient per arribar sense problemes.


PLUVIÒMETRE

El pluviòmetre és l’aparell que serveix per mesurar la precipitació que arriba a la superfície terrestre en forma de pluja, neu o calamarsa.

El pluviòmetre homologat és del model Hellman que consta d'un got cilíndric en el qual la vora tallant de l´anella de llautó de la part superior, assegura una superfície de recollida amb una secció d'exactament 200 cm2. Un embut profund per a què les gotes que hagin entrat no surtin en rebotar, condueix l´aigua a un altre recipient cilíndric, el col·lector de boca estreta en la que entra el tub de l´embut. Així, tota l´aigua recollida es conserva en el got col·lector protegit contra l'evaporació per l'estrenyiment de la boca i pel dispositiu de dobles parets que resulta. La mesura de la precipitació recollida es realitza passant l'aigua del col·lector a una proveta graduada. Per facilitar la mesura de les dècimes, l'escala de la proveta s'ha fet tenint en compte la superfície de recollida, i els valors mesurats són els que correspondrien als que haguéssim recollit en un pluviòmetre d'un metre quadrat de superfície de recollida d'aigua. Aquesta proveta és específica per a mesurar la pluja recollida en un pluviòmetre de 200 cm2 de secció.

PLUVIÒGRAF

El pluviògraf, és l'aparell que mesura la quantitat d'aigua caiguda i el temps en què aquesta ha caigut. El més important d'una precipitació no és només la quantitat d'aigua recollida sinó el temps durant el qual ha caigut. Així, el pluviògraf serveix per realitzar un enregistrament automàtic de la precipitació.

El pluviògraf de sifó, consta d'un dipòsit cilíndric, que rep a través d´un tub de goma l´aigua de pluja recollida per un embut exterior de 200cm2 de secció. Dins el dipòsit es troba un flotador perllongat per una tija vertical, que suporta directament el braç que porta el plomí inscriptor. A mesura que el dipòsit s'omple, el flotador va pujant i el plomí amb ell. Quasi des del fons del dipòsit surt un tub corbat en forma de sifó, en què la branca ascendent arriba just al nivell més alt que es vol arribar, que és correspon amb una quantitat de pluja de 10 mm. Quan l´aigua del dipòsit arriba a aquest nivell es buida completament; és a dir que quan el flotador ha arribat fins l´extrem superior de la seva carrera, baixa automàticament fins al fons. Si llavors continua plovent, torna ha començar de nou la pujada. La corba obtinguda en aquest aparell té forma ziga-zaga, amb les seves branques ascendents corbes i inclinades, i les descendents rectes i verticals. Per mesurar la pluja, només cal tenir en compte les branques ascendents. L'aigua que surt del dipòsit cau en un recipient.

HELIÒGRAF

La durada de la insolació es determina concentrant els rajos solars sobre una banda constituida per una tira de cartolina que es crema en el punt en què es forma la imatge del sol. Si la localització sobre la banda es fa mitjançant una lupa, serà necessari desplaçar aquesta constantment en funció de les variacions diürnes i estacionals de la posició del sol. Per evitar aquest inconvenient s'utilitza una esfera de vidre. La banda de registre es col·loca de forma apropiada sobre un suport corbat, concèntric amb l'esfera.

Els rajos solars es concentran sobre la banda. Si el sol llueix durant tot el dia, es forma un traç cremat continu. Si el sol brilla de manera intermitent, el traç cremat és discontinu. En aquest cas la durada de la insolació es determina sumant les longituds de les parts cremades. L'heliògraf de Campbell-Stokes està constituït per una esfera de vidre de 96mm de diàmetre, muntada concèntricament en l´interior d´un casquet esfèric en el qual el radi és tal que els rajos solars forman un focus molt intens sobre una banda de cartolina encaixada en unes ranures del casquet.

Aquest porta tres parells de ranures paralel·les en les quals es poden allotjar tres classes de bandes diferentes, segons la estació de l'any en què ens trobem. La bola de vidre descansa sobre un suport còncau, cap amunt i de forma esfèrica. Una perxa elàstica arriba a la vorera de la bola i mitjançant un cargol i un disc manté oprimida la bola contra el recolzament inferior. Amb això s'aconsegueix una fixació suficient. Les dimensions de les zones esfèriques de la cassoleta s´han elegit de forma que la bola de vidre es trobi exposada sense inpediments als rajos solars.

PIRANÒMETRES

Piranòmetre de radiació global.

La radiació solar és l'energia emesa pel sol i els piranòmetres mesuren la radiació solar. Generalment, s'identifica la radiació solar amb la irradiància energètica, que és l'energia que arriba per unitat de superficie i de temps.
Unitats: es mesura en calories per centimetre quadrat i minut, o en watts per metre quadrat. L'equivalència és la seguent:1 cal/cm2.min=696,67 W/m2

Observacions: la terra, per la seva pròpia temperatura, també emet energia en forma de radiació. Es parla llavors de radiació terrestre. Tanmateix, aquesta radiació és molt més baixa que la del sol, ja que la superficie d´aquest es troba a uns 6100 K (6373º C) i la terra, en mitjana, no arriba a 20ºC. L'espectre corresponent a la radiació terrestre es troba especialment en l'infrarroig, a l’igual que en el cas de la radiació emesa per l'atmosfera. Com que la major part de la radiació solar es troba en la part de l'espectre corresponent a longituds d'ona baixes, s'acostuma a identificar amb la radiació d'ona curta. Pel contrari, en el cas del sistema Terra-Atmosfera es parla principalment de radiació d'ona llarga. La distinció de longituds d'ones és molt important per entendre diferents fenòmens.

Mesura: per mesurar la radiació es fan servir els piranòmetres o solarímetres. Segons les seves característiques poden servir per a la radiació solar directa (procedent del raig solar) o per a la radiació neta.


Els pirheliòmetres són instruments per a la mesura de la radiació solar amb incidència perpendicular. Això s´aconsegueix col.locant el sensor normalment al focus solar, bé manualment o bé sobre un muntatge equatorial.

BARÒMETRE
El baròmetre ens mesura la pressió atmosfèrica, però, què és la pressió atmosfèrica?
LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA

Per raó del seu pes, l´aire està tant més comprimit com més gran és la profunditat. Als límits superiors de l´atmosfera l´aire és un fluid d´una tenuïtat extrema; la seva pressió és pràcticament nul.la i el seu pes per metre cúbic és també insignificant. Al nivell del mar, la pressió produïda pel pes de tota l´atmosfera és equivalent a la de poc més de 10 metres d´altura d´aigua o a la de 760mm de mercuri. El pes de l´aire per metre cúbic és ja quelcom superior a 1 kg, o sigui a un gram per litre, en números rodons.
La mesura de la pressió atmosfèrica es féu, des d'un començament, pel seu equivalent en mil·límetres de la columna de mercuri que era capaç de sostenir. Encara avui la major part dels baròmetres estan graduats en aquestes unitats, de manera que al nivell del mar marquen aproximadament 760 (pressió normal 1.013 hPa) i tant com es va augmentant en altitud l'agulla de l´instrument marca nombre de mil.limetres cada vegada més petits. Al cim del Montseny, per exemple, el baròmetre assenyala prop de 620mm.
Actualment, els meteoròlegs han adoptat una unitat de pressió més convenient per els seus càlculs: el mil.libar o hectopascal, el qual equival aproximadament a 3/4 de mil·límetre de mercuri. De manera que la pressió normal al nivell del mar és de 1.013 mil·libars(mb), a Sort la pressió normal és de 936 mb (hPa).
Els baròmetres de mercuri utilitzats en els observatoris serveixen per a mesurar la pressiò àtmosfèrica i han de ser contrastats amb un baròmetre patró. Pertanyents al tipus de baròmetres de escala compensada, en els quals no ès necessari cap ajustament al "zero"de l'escala. El seu ús és senzill, ja que es redueix a una simple lectura en l´extrem superior de la columna. Lectura que s'ha de corregir exactament amb taules normalitzades, per poder fer comparacions de pressió a nivell nacional o regional.
DESCRIPCIÓ DE L´APARELL

Consta d´un tub de cristall ple de mercuri, i el seu extrem obert va submergit a la cubeta situada sota el tub graduat. Per assegurar el buit, el tub capil.lar s'ha provist d´un dispositiu que impedeix el pas de qualsevol bombolla d´aire. Per mesurar la temperatura del mercuri, porta acoplat un termòmetre unit, graduat de mig en mig grau. El baròmetre està construït de tal manera que la relació entre les seccions interiors del tub i la cubeta són conegudes. L´escala es fa de forma que les pujades de mercuri en el tub estiguin compensades en l´escala amb les baixades del mercuri a la cubeta. Disposa d'un nònius que pot lliscar al llarg del tub graduat per mitjà d´un botó que acciona un mecanisme d'engranatge i pinyó. Tant el nònius com l´escala fixa van protegits de la pols per un tub de cristall.

Dades tècniques:
- Amplitud de l´escala: 560 hPa a 1040 hPa.
- Diàmetre interior del tub: 8 mm.
- Precisió: més menys 0,3 hPa.
- Divisions: 1 hPa.
- Precisió de lectura: 0,1 hPa amb nònius.
- Temperatura de referència: 0ºC.
- Interval de temperatura: -15º C a + 50º c.
- Divisions de temperatura: 0,5ºC
- Dimensions: 65 mm de diametre en la cubeta, 940 mm. de longitud.
La hora de lectura del baròmetre és la hora real d’una observació meteorològica.

MICROBARÒGRAF
El barògraf és un instrument de precisió que enregistra la pressió atmosfèrica. Gràcies a l'escala ampliada d'alta sensibilitat i a la precisa compensació de temperatura, està considerat com un microbarògraf. Pot recollir perfectament petites variacions de pressió, ja que una variació d'1 mm de Hg correspon en el diagrama a un recorregut de 2,5 mm.

La pressió atmosfèrica és mesurada per dos jocs de capses aneroides, connectades formant un par, que transmet les variacions de pressió al braç enregistrador mitjançant un sistema de palanques. Sobre l'eix giratori del braç enregistrador es troba un amortidor de tambor, que el fa relativament insensible a les vibracions. El braç enregistrador es troba en equilibri, de manera que la pressió d´escriptura és determinada pel plomí. D'aquesta manera es garanteix una escriptura impecable, fins i tot quan l´instrument té una inclinació de mes de 20 graus. Els jocs de capses aneroides estan coberts per una xapa per a la protecció de danys. Al mateix temps, té una xapa protectora sobre el sistema de palanca i amortidor, per evitar els cops quan es col.loca la carcasa protectora de l´instrument. Per aixecar el braç enregistrador del diagrama existeix un dispositiu separador a un costat de la xapa protectora. Amb el botó d´ajust que es troba a la part superior de la xapa protectora s`ajusta la pressiò atmosfèrica exacta del lloc. La banda va col.locada sobre el tambor que gira mitjançant un mecanisme de rellotgeria protegit contra retrocessos del tambor. A més a més, disposa d´un sistema de seguretat capaç d´absorbir qualsevol tipus de vibració o moviment accidental aplicat al braç inscriptor.

Dades tècniques:
- Abast de mesura: de 965 hPa a 1050 hPa
- Exactitud: mes-menys 0,1 hPa sobre un abast d'uns 70 hPa
- Divisió:1 hPa
- Mecanisme de mesura: dos jocs de càpsules aneroides tèrmicament compensades
- Amplada de registre: 7 dies (més un marge de 24 h)
- Avanç : 40 mm
La presió normal a Sort és de 936 hPa (mb)


L'OBSERVADOR DE METEOROLOGIA

Es una persona autoritzada pels Serveis Meteorològics oficials corresponents per efectuar i notificar observacions meteorològiques. Hi han dos tipus d'observadors, els qui han aprobat una oposició oficial i formen a passar part del cos d'observadors de l'estat i treballen en organismes oficials i, els que decideixen voluntàriament sotmetre's a la disciplina d'un servei oficial, i són nomenats col·laboradors. Per tant, qualsevol persona que disposa d'una estació meteorològica i, molt menys, una automàtica, no es pot considerar observador de meteorologia. Només és observador, qui és autoritzat pel Servei Meteorològic oficial i disposa de tots els aparells homologats i acompleix la tasca asignada a tal fi. Un observador voluntari no rep retribució per aquesta tasca, és només vocació i veritable passió per a la meteorologia.


PARTS METEOROLÒGICS

Es la comunicació que conté les dades, resultat d'una observació meteorològica, i pot estar redactat en llenguatge ordinari o amb llenguatge clau, segons a qui vagin dirigits. Els que van dirigits al públic en general estan fets amb llenguatge ordinari, en canvi els que van destinats a la navegació aérea o naútica es fan amb llenguatge xifrat, com poden ser els parts SYNOP, METAR, TAF, AERO, NIMET etc.
Els parts sinòptics SYNOP comprenen una observació sinòptica completa. A Sort (clau SYNOP 08-110) s'han elaborat parts SYNOP i NIMET cada cop que es feia una observació meteorològica, que s'han efectuat al llarg de gairebé 25 anys dos cops al dia, a les 07z i a les 18z.
La clau NIMET s'utilitza en estacions de muntanya o en observatoris nivometeorològics.

Exemple SYNOP de Sort del dia 30 de setembre de 1998 a les 07z:
30074 08110 21793 80000 10145 39315 40082 70066 885//333 10205 20130 70090=


Fotografia de l'observatori de Sort sota una de les nevades que al llarg de dos dies va arribar a assolir més de 50 cm. al mes de gener 2005.
-----------------------------------
Font: Observatori Meteorològic de Sort i Manual del Observador de Meteorología de J.M. Jansà
Escrit per: Conxi Ciurana per a Meteopallars Blog
Fotografies: Ramon Baylina
Tots els aparells fotografiats corresponen a l'Observatori meteorològic de Sort.
Tots els drets reservats.
------------------------------------

L'observatori meteorològic de Sort conté a més a més, instrumental de control del medi ambient, com són els següents aparells:
Captador d'alt volum (analitzador de partícules en suspensió)



Analitzador i col·lector de pluja àcida

6 comentaris:

MeteoMoraleja ha dit...

Fantastico!!! Pere, en poco espacio está fabulosamente explicado. Enhorabuena por tu blog.
Un saludo,
José Luis

Anònim ha dit...

és fantàstic tota la informació recollida en aquest bog. em serà de gran utilitat.

Meteopallars ha dit...

Moltes gràcies pels comentaris

Tot i que nosaltres no ens diem Pere.

Marc Gassó ha dit...

Fantastic Ramón i Conxi!!! No m'havia mira't encara aquest apartat, molt currat!

Sóc el boig per la meteo de Barcelona que tinc una casa a Vidreres i vaig venir fa 2 estius a la visita guiada que vas fer de l'estació! Nose si encara em recordes :)

Una abraçada!

Anònim ha dit...

gracies desde una escola, aquesta informació en a servit per un treball gracies...molt currat!!

Cinthia Pereira ha dit...

Uuuoooo impresionante todos los equipos meteorológicos! Y cada foto, una más espectacular que la otra!!
Felicidades por el blog Ramón i Conxi! Os seguiré por twitter y vuestro blog, a partir de ahora.

Um abraço!
Cinthia Pereira

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Objectiu: TUNEL DE LA BONAIGUA
http://esterrianeu.ddl.net/tunel/index.html


"El clima barreja i confon, d'una manera única, totes les estacions, de tal manera que tot l'any sembla una eterna primavera"
Tarraco civitas ubi ver aeternum est - Lucio Floro Segle II d.c.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP