Copyright Meteopallars . Amb la tecnologia de Blogger.

Dades 31 de maig de 2009

diumenge, 31 de maig de 2009

Avui les tempestes no han estat tan importants com les d'ahir, tot i així, han deixat unes gotes de precipitació de manera irregular. Les temperatures avui s'han quedat més curtes i al final us posem com sempre, un primer resum mensual de precipitació del mes de maig.

SORT 690m
T. Màxima: ºC
T. Mínima: ºC

PLANES DE SON 1.560m
T. Màxima: 19,4ºC
T. Mínima: 5,4ºC
Precipitació: 1 mm

ESTERRI D'ANEU 960m
T. Màxima: 23,3ºC
T. Mínima: 8,1ºC
Precipitació: 0,4 mm

LLESSUI 1.400m.
T. Màxima: 17,1ºC
T. Mínima: 9,9ºC
Precipitació: 3,8 mm

RIBERA DE CARDOS 898m.
T. Màxima: 23,2ºC
T. Mínima: 7,9ºC
Precipitació: 0,4 mm

ESCALÓ
Precipitació: 1,8 mm

ALINS
Precipitació: 4,8 mm

BONAIGUA 2.260m.
T. Màxima: 9,9ºC
T. Mínima: 5,1ºC

ESPOT 2.520m.
T. Màxima: 8,9ºC
T. Mínima: 5,6ºC

Resum mensual de precipitació:

Sort: 64,2 mm
Planes de Son: 78,6 mm
Llessui: 92,2 mm
Ribera de Cardós: 76,4 mm
Tavascan: 64 mm
Escaló: 74,2 mm
Alins: 72,4 mm
Tavascan embassament: 71,6 mm

Read more...

Dades 30 de maig de 2009

dissabte, 30 de maig de 2009


Tempestes amb llamps i trons i pluges irregulars han caracteritzat la tarda-vespre de dissabte, fins gairebé 20 litres van caure a Llessui i en altres zones pirinenques va caure calamarsa. Les nuvolades que van anar creixent durant la jornada han propiciat l'aparició d'aquestes tempestes. El mapa de llamps ens indica clarament les zones per on van caure més llamps.

SORT 690m
T. Màxima: ºC
T. Mínima: ºC

PLANES DE SON 1.560m
T. Màxima: ºC
T. Mínima: ºC

ESTERRI D'ANEU 960m
T. Màxima: 26,2ºC
T. Mínima: 9,1ºC
Precipitació: 10,4 mm

LLESSUI 1.400m.
T. Màxima: 22,4ºC
T. Mínima: 11,3ºC
Precipitació: 19,8 mm

RIBERA DE CARDOS 898m.
T. Màxima: 27,1ºC
T. Mínima: 8,4ºC
Precipitació: 1,8 mm

BONAIGUA 2.260m.
T. Màxima: 14,4ºC
T. Mínima: 6,9ºC

ESPOT 2.520m.
T. Màxima: 10,9ºC
T. Mínima: 6ºC

Read more...

Dades 29 de maig de 2009

SORT 690m
T. Màxima: ºC
T. Mínima: ºC

PLANES DE SON 1.560m
T. Màxima: 23,9ºC
T. Mínima: 7,3ºC

ESTERRI D'ANEU 960m
T. Màxima: 28,4ºC
T. Mínima: 6,2ºC

LLESSUI 1.400m.
T. Màxima: 23,9ºC
T. Mínima: 10,4ºC

RIBERA DE CARDOS 898m.
T. Màxima: 30,1ºC
T. Mínima: 5,8ºC

BONAIGUA 2.260m.
T. Màxima: 14,6ºC
T. Mínima: 6,2ºC

ESPOT 2.520m.
T. Màxima: 13,2ºC
T. Mínima: 7,5ºC

Read more...

Dades 28 de maig de 2009

dijous, 28 de maig de 2009


Fotografia: Ramon Baylina/Conxi Ciurana

Dia assolellat amb presència de núvols prims, cirrus i cirrustrats que han enteranyinat una mica el cel. Les temperatures han estat avui més suaus i les mínimes han estat més elevades.

SORT 690m
T. Màxima: 27,4ºC
T. Mínima: 9,8ºC

PLANES DE SON 1.560m
T. Màxima: 19,7ºC
T. Mínima: 7,3ºC

ESTERRI D'ANEU 960m
T. Màxima: 24,1ºC
T. Mínima: 7,3ºC

LLESSUI 1.400m.
T. Màxima: 20,3ºC
T. Mínima: 9,6ºC

RIBERA DE CARDOS 898m.
T. Màxima: 23,1ºC
T. Mínima: 5ºC

BONAIGUA 2.260m.
T. Màxima: 11,3ºC
T. Mínima: 0,4ºC

ESPOT 2.520m.
T. Màxima: 8,8ºC
T. Mínima: 4,3ºC

Read more...

L'aigua amb reflexes de colors










Ahir per la tarda a la presa de Talarn, vam veure i disfrutar d'aquest espectacle d'aigua i color.
Es crema l'aigua, no us sembla?

Read more...

Dades 27 de maig de 2009

dimecres, 27 de maig de 2009


Fotografia: Presa de Talarn avui

Dia assolellat amb presència de núvols prims, cirrus, cirrustrats que han enteranyinat una mica el cel. Les temperatures a primera hora del matí han estat fresques, a migdia ja han estat més suaus.

SORT 690m
T. Màxima: 25,8ºC
T. Mínima: 12,1ºC

PLANES DE SON 1.560m
T. Màxima: 16,8ºC
T. Mínima: 3,7ºC

ESTERRI D'ANEU 960m
T. Màxima: 21,4ºC
T. Mínima: 9,2ºC

LLESSUI 1.400m.
T. Màxima: 19,1ºC
T. Mínima: 5,3ºC

RIBERA DE CARDOS 898m.
T. Màxima: 21,7ºC
T. Mínima: 5,1ºC

BONAIGUA 2.260m.
T. Màxima: 7,7ºC
T. Mínima: -2,9ºC

ESPOT 2.520m.
T. Màxima: 7,5ºC
T. Mínima: 0,1ºC

Read more...

Dades 26 de maig de 2009

dimarts, 26 de maig de 2009


Foto: R.Baylina/Conxi C.
Dia ennuvolat amb temperatures no tan altes com en dies anteriors, sense conseqüències.

SORT 690m
T. Màxima: 21,9ºC
T. Mínima: 9,3ºC

PLANES DE SON 1.560m
T. Màxima: 13,5ºC
T. Mínima: 6,7ºC

ESTERRI D'ANEU 960m
T. Màxima: 19,3ºC
T. Mínima: 9,3ºC

LLESSUI 1.400m.
T. Màxima: 15,8ºC
T. Mínima: 8,7ºC

RIBERA DE CARDOS 898m.
T. Màxima: 19,8ºC
T. Mínima: 8,3ºC

BONAIGUA 2.260m.
T. Màxima: 4,3ºC
T. Mínima: 0,2ºC

ESPOT 2.520m.
T. Màxima: 4,8ºC
T. Mínima: 0,6ºC

Read more...

Dades 25 de maig de 2009

dilluns, 25 de maig de 2009

Dia variable, al matí ha estat més assolellat però amb presència de nuvolades que s'han anat desenvolupant al llarg de la jornada fins a deixar el cel força ennuvolat. Bufava el vent de nord i les temperatures tot i ser suaus no s'ha notat la calor de dies anteriors.

SORT 690m
T. Màxima: 24,6ºC
T. Mínima: 12,4ºC

PLANES DE SON 1.560m
T. Màxima: 18,5ºC
T. Mínima: 15ºC

ESTERRI D'ANEU 960m
T. Màxima: 24,1ºC
T. Mínima: 11,7ºC

LLESSUI 1.400m.
T. Màxima: 19,7ºC
T. Mínima: 14,8ºC

RIBERA DE CARDOS 898m.
T. Màxima: 25,2ºC
T. Mínima: 10,9ºC

BONAIGUA 2.260m.
T. Màxima: 10,8ºC
T. Mínima: 8ºC

ESPOT 2.520m.
T. Màxima: 7,5ºC
T. Mínima: 6,1ºC

Read more...

1909 - 2009 - Cent anys de la primera estació meteorològica pirinenca catalana

diumenge, 24 de maig de 2009

Era una necessitat sentida, una aspiració constant, un ideal forjat, que avuy veyem convertit en realitat viventa mercès al desinterès y abnegació de nostre bon amic y entusiasta pireneísta l'enginyer D. Juli Soler y Santaló.


Amb aquestes paraules comença la nova secció de Meteorologia que mensualment es publicaria al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya al mes de gener de 1909, aquest any es cumpleixen 100 anys des que es va posar en marxa la primera estació meteorològica pirinenca a Vielha (Vall d’Aran), gràcies al gran excursionista i científic Juli Soler i Santaló.

La formació d'una xarxa d'estacions meteorològiques a Catalunya, i especialment al peu i al llarg de la gran carena pirenenca, havia de ser un fet un dia o un altre; i com en tot, la iniciativa i l’interés particular han hagut de ser els que comencessin aquesta obra en aquest país on les necessitats socials i científiques són constantment desateses pels seus governants.


Al bell mig de la comarca aranesa, el seu enamorat y expert coneixedor de totes ses belleses, nostre intrèpit excursionista en Juli Soler, hi ha posat la primera pedra, aixecant ab ses soles forces y recursos la primera estació catalana de meteorologia pirenenca, quals observacions y pràctics resultats ha posat desinteressadament a la disposició del CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA, que s'ha apressat a prestar tot el seu apoy a tant lloable iniciativa, felicitant ben coralment al senyor Soler pel seu desprendiment y per les seves constants proves d'amor vers la cultura de nostra patria.”


A partir d’aquell mateix número el Butlletí del CEC va començar a publicar la secció Meteorològica insertant el resum mensual i anual de les observaciones de la estació meteorològica de Vielha, tot esperant poder ampliar la xarxa amb altres estacions pirinenques tal i com ja somniava en el seu temps en Juli Soler i Santaló.


De les dades preses al llarg del 1909 us en fem un extracte amb gràfics creats per nosaltres i el resum anual que va publicar el mateix Butlletí, i d’això ja fa 100 anys. Creiem que és oportú dónar a conéixer i retre el nostre particular homenatge a la que va ser la primera estació meteorològica pirinenca catalana.




Resum anual corresponent al primer any de funcionament de l'estació de Vielha 1909.


SECCIÓ METEOROLÒGICA del Butlletí del CEC

El fi essencial de l'excursionisme científic es l'estudi integral i raonat de les comarques o regions; per això el primer que cal fer és conéixer cadascun dels factors que intengren dit estudi.

El primer factor que s'ofereix de vital consideració es el clima de cada zona, i que es caracteritza pel conjunt d’observacions que són objecte de la Meteorologia.


Es forçós tenir, doncs, en tots els casos, aquest recull d'observacions,que s'obtenen per I'instal·lació i funcionament dels observatoris o senzillament estacions meteorològiques. Al 1909 els científics del Centre Excursionista de Catalunya ja comentàven en el seu butlletí que la nostra terra aquesta classe d’estudis estaven “un xic atrassats inclús referint-se a les comarques poblades i de fàcils comunicacions, doncs imagineu-vos els llocs allunyats dels centres i amb díficils medis de transport. Un complet desconeixement regnava en totes les comarques que es troben a redós de la cadena muntanyosa més important de Catalunya: els Pirineus.


La Meteorologia Pirinenca, malgrat esser un estudi a fer, de capdal importància per la vida dels seus pobles i les activitats que s’hi desenvolupen, estava encara per començar. A la xarxa d'estacions i observatoris, de carácter oficial o particular, que es van anar ubicant al llarg de les vessants septentrionals dels Pirineus, rematats per l'atrevit observatori del Pic du Midi de Bigorre (2.877 m.) tal com el qualificaven al 1909, i que eren la constant preocupació de l’estat francès, no podiem competir amb cap similar de les de la vessant meridional, perquè si bé algunes de les estacions oficials espanyoles, com les de Vitoria, Osca, Figueres, etc., i alguna particular de modesta categoria, no estaven mal instal·lades, no podien per la seva situació comparar-se amb les franceses per estar les nostres situades en regions prepirinenques.


Vet aquí plantejada la necessitat de la creació d'una xarxa d'estacions meteorològiques al llarg dels Pirineus catalans, emplaçades en els pobles o bé en alta muntanya, dotades de tot l'instrumental necessari i, sobretot, “regentades per homes de provat amor a l'humanitat y a la ciencia (Butlletí CEC gener 1909).


Compresa aquesta necessitat per la Junta Directiva del CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA, no va dubtar en recolzar la primera iniciativa particular, si bé modesta, no menys digne d'esser imitada, amb l'instal·lació de la primera Estació Meteorológica en els Alts Pirineus catalans, a la vila de Vielha (Vall d'Aran), i donant publicitat en el seu BUTLLETÍ de les observacions que es van anotar.


L'Estació Meteorològica de Viella, ja en ple funcionament, va quedar emplaçada en aquella vila, la capital de la Vall d'Aran, situada en la secció mitja de la Vall i a 980 metres d'altitut sobre el nivell del mar. Per la seva situació en el cor dels Alts Pirineus catalans, i per la seva remarcable altitud, responia a la idea de formar el primer esglaó de la xarxa pirinenca catalana en projecte, alhora que pel seu emplaçament al centre de la Vall d'Aran facilitarà l'estudi climatològic de la comarca més apartada de Catalunya aleshores. L'instal·lació d'aquesta estació es va fer en el pati del Col·legi de Sant Josep, a la plaça de la vila, i el seu funcionament va ser encarregada a la comunitat de religiosos francesos que el regentaven.


En aquell primer moment el material de l’estació estava format per un abric a ple aire, model Montsouris, adaptat, que guarda un termòmetre tipus; un de màxima i un altre de mínima, tots tres fabricats per la casa Casella (London) i comprovats en el «National Physical Laboratory» (London). Hi havia, a més a més, en un annexe, el pluviòmetre i un anemòmetre amb penell, construit per la casa Shot & Masson

(London). Dins del Col·legi, i degudament instal·lat, hi havia un baròmetre de cubeta model Tonnelot (París) que havia estat comparat pel «Bureau Central Météorologique» de París. A mida que els recursos ho van permetre, es va afegir nou material i més aparells que acabaren de completar l'estació. I així ho van fer, al butlletí del mes de novembre del mateix any, una nota dins de la secció de Meteorologia del Butlletí deia:

“La direcció d'aquesta ES'l'ACIO se complau en posar en coneixement deis senyors socis del CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA y llegidors del BUTLLETÍ que I'ESTACIO METEOROLOGICA DE VIELLA ha sigut completada augmentant el seu material d'observacions amb els aparells següents:

Un PSICROMETRE, construit per la casa C. T. CASELLA, LONDON, y comprovat pel THE NATIONAL PHYSICAL LABORATORY. Un TERMOMETRE y BAROMETRE registradors, sortits de la fàbrica J. RICHARD, PARIS."


Les dades i les fulles d’observacions són trameses mensualment al CEC, un extracte de les quals és publicava en el Butlletí de publicitat mensual. La secció de Meteorologia del CEC comunica a més a més a tots els socis i interessats que vulguin examinar els estats de les observacions diàries, els gràfics i les taules d’observació que es trobaran exposades en el tauler d’anuncis de la seu de l’entitat del Centre Excursionista de Catalunya a Barcelona.

Les dades recollides a Vielha van ser publicades mensualment en el Butlletí del CEC fins a la mort d’en Juli Soler, a l’abril de 1914, als 49 anys d’edat.


El Centre Excursionista de Catalunya va ser fundat l’any 1876 amb el nom d’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. L’any 1890 es va fusionar amb l’Associació d’Excursions Catalana, canviant el seu nom per l’actual. L’any 1891 va iniciar la publicació del Butlletí, que continua fins els nostres dies. Els volums antics del Butlletí han estat digitalitzats pel Dipósit Digital de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Autora: Conxi Ciurana

Font, resums mensuals i dades: Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, anys 1909-1914.

Gràfics: Ramon Baylina

Resum anual: Geografia general de Catalunya de Ceferí Rocafort

Nota: Feu clic per veure les imatges i els gràfics en gran.


Read more...

Dades 24 de maig de 2009

Un dia gairebé calcat al d'ahir, les nuvolades han anat passant al llarg de la jornada, deixant quatre gotes disperses. A la tarda ha anat despejant si bé el cel no s'ha asserenat del tot.

SORT 690m
T. Màxima: 24,8ºC
T. Mínima: 12,9ºC

PLANES DE SON 1.560m
T. Màxima: 19,6ºC
T. Mínima: 9ºC
Precipitació: 0,4 mm

ESTERRI D'ANEU 960m
T. Màxima: 24,7ºC
T. Mínima: 10,3ºC
Precipitació: 0,2 mm

LLESSUI 1.400m.
T. Màxima: 19,9ºC
T. Mínima: 15,6ºC

RIBERA DE CARDOS 898m.
T. Màxima: 25,1ºC
T. Mínima: 9,6ºC

BONAIGUA 2.260m.
T. Màxima: 12,3ºC
T. Mínima: 7,2ºC

ESPOT 2.520m.
T. Màxima: 9,5ºC
T. Mínima: 6,6ºC

Read more...

Dades 23 de maig de 2009

Dia gris i rúfol, les nuvolades han anat passant al llarg del dia deixant quatre gotes aquí i allà, gotes de fang que només han embrutat els cotxes i el terra. Les quantitats registrades són gairebé inapreciables i les temperatures suaus encara que no han pujat tant com les dels dies anteriors.

SORT 690m
T. Màxima: 22,9ºC
T. Mínima: 14,4ºC

PLANES DE SON 1.560m
T. Màxima: 20,5ºC
T. Mínima: 13,2ºC
Precipitació: 1,6 mm

ESTERRI D'ANEU 960m
T. Màxima: 25,6ºC
T. Mínima: 13,2ºC
Precipitació: 0,8 mm

LLESSUI 1.400m.
T. Màxima: 22,2ºC
T. Mínima: 15,5ºC
Precipitació: 2 mm

RIBERA DE CARDOS 898m.
T. Màxima: 25,2ºC
T. Mínima: 12,3ºC
Precipitació: 0,8 mm

BONAIGUA 2.260m.
T. Màxima: 13,4ºC
T. Mínima: 7,9ºC

ESPOT 2.520m.
T. Màxima: 11,2ºC
T. Mínima: 6,7ºC

ALINS
Precipitació: 3,8 mm


Read more...

Dades 22 de maig de 2009

divendres, 22 de maig de 2009

El dia ha començat mig despejat però s'ha tapat ràpidament fins a quedar totalment cobert però sense precipitació. La visibilitat era reduida amb ambient calitjós, les màximes s'han enfilat fins els 28ºC i les mínimes han estat una mica més altes.

SORT 690m
T. Màxima: 28,4ºC
T. Mínima: 11,6ºC

PLANES DE SON 1.560m
T. Màxima: 23,6ºC
T. Mínima: 9,7ºC

ESTERRI D'ANEU 960m
T. Màxima: 28,4ºC
T. Mínima: 10,4ºC

LLESSUI 1.400m.
T. Màxima: 24,8ºC
T. Mínima: 15,2ºC

RIBERA DE CARDOS 898m.
T. Màxima: 28,8ºC
T. Mínima: 10,1ºC

BONAIGUA 2.260m.
T. Màxima: 16ºC
T. Mínima: 10,5ºC

ESPOT 2.520m.
T. Màxima: 13,8ºC
T. Mínima: 10ºC

Read more...

La indústria de la fusta al Port de Salau. Retalls d'història.


Bonabé i l'asserradora.

EL BOSC DE BONABÉ I LA FUSTA.
-->

Es tracta d'un bosc de 650 ha de les quals 450 són d’avetosa i 150 de pi negre amb un total de 250.500m3 de fusta. Al nord limita amb la Noguera Pallaresa, al sud amb les crestes del massís de Marimanya, a l’est amb el barranc de la Font dels Frares i a l’oest amb el terme de la Vall d’Aran.
Si actualment el bosc de Bonabé es considera una important massa forestal, cal imaginar-se com devia ser a principis de segle quan els francesos hi iniciaren l’aventura de la fusta. No tenim dades precises sobre el cubicatge de fusta que s’extragué del bosc, però es parla de l'ordre de set-cents mil arbres.

Restes de construccions al port de Salau
L’empresa francesa Matussière-Forest comprà la totalitat del bosc exceptuant una partida que va des de la font dels Frares fins al barranc de Cireres.
L’any 1911 ja es parlava de que s’explotava el bosc de Bonabé utilitzant motor elèctric per a serrar les fustes que són després transportades per medi d’un cable elèctric cap a la frontera.
El senyor Loius Matussière, industrial de Modene va decidir dedicar-se a la extracció de fusta del bosc de Bonabé. Estudis posteriors desestimaran el transport de la fusta per territori català davant la precarietat de les carreteres i s'estudia la possibilitat de fer-ho amb cable aeri des de Bonabé mateix fins a Salau, a través del port.
D’entrada calia enllestir la qüestió jurídica. Se signà un contracte d’explotació entre la duquesa de Medinacel·li, propietària del bosc, i els pobles d’Alós i Isil que hi tenien el dret d’ús d’una banda i de l’altra, i els industrials Matussière i Forest.


Tot un seguit de construccions nasqueren a l’empara del projecte. Es construí a Salau, al port i a Bonabé. En territori aneuenc l’emplaçament escollit fou un indret prop de la Noguera, que li permetria l’assentament d’una asserradora vora al camí d’accés al port de Salau, en un preciós planell que hi ha entre les bordes d’Isil i la de Perosa a la confluència amb la pista de muntanya que puja fins al mateix port.
Malgrat les expectatives que el projecte despertà, l’obra tingué una dificil execució mecànica. El funcionament correcte del cable retarda la posada en marxa del projecte global. S’ha de tenir en compte que la distància total Bonabé-Salau arribava als 9 km, que tenia una alçada de sortida de 1.400m, la d’arribada era de 800m i un recorregut de 2.200m. es necessitava molta electricitat per a fer funcionar el cable. Com que l’any 1908 el circuit encara no funcionava, la fusta tallada des de l’inici del projecte es feia malbé amuntegada i s'utilitzà, llavors, per a fer-ne pasta de paper. Aquesta disfunció propicià, per part de l’empresa, la creació de les Papereries de Lédar.
Muntatge, extracció de fusta, transport, estudis, dificultats mecàniques i mà d’obra durant la primera guerra mundial, tot plegat va fer que la instal·lació en rendiment funcionés una desena d’anys.
El 1921 com a conseqüència de l’esgotament del bosc i del desgast del cable, no es renovà el contracte. El projecte s’aturà definitivament.




Cronologia de les obres entorn al port de Salau: inici de les obres, any 1903
-a Salau poble:
L’estació d’arribada del cable i l’hangar d’emmagatzematge de la fusta.
L’obrador on es ratlla la fusta per a fer paper.
El canal de 1.200m de llarg que captava l’aigua per a dur-la a la cascada de 130m. aigua imprescindible per a produir l’electricitat necessària per al funcionament del cable, de l’obrador de pasta de paer i d’altres instal·lacions.

-a Bonabé;
l’estació de sortida del cable.
Les habitacions per als llenyataires i les seves families.
Una forja.
Un molí i una capella inaugurada el 1917.

-entre Salau i Bonabé;
dues estacions intermèdies: Pèzerouze, al costat occità que servia per al canvi d’orientació del cable i l’altra al Cap del Port.
És un edifici de cent metres de llargada que contenia una taverna, els allotjaments dels obrers i una estafeta duanera per a controlar tot allò que el cable transportava.
91 torres, algunes de fusta de roure i d’altres de ferro, que podien atènyer 30m. d’alçada.

Pilones del transport per cable a la banda francesa encara dempeus





La indústria Matussière et Forest va treballar del 1903 al 1921 en territori aneuenc, encara no una vintena d’anys. De tot aquell embalum de construccions no hi queda gairebé res, excepte les restes d’estructures a l’esquerra de la carretera, la basamenta d’algunes torres, trossos de cable soterrat i l’espectacular edifici del Cap del Port que encara podem veure quan ens hi acostem.
Ens queden també fotos antigues que es poden consultar a l'Arxiu Històric de les Valls d'Àneu i també aquestes fotos que hem escanejat i que ens ha cedit l'amic Feliu Izard del Centre Excursionista de Lleida i responsable de la cursa Cuita al Sol. Ens podem també fer una idea de la duresa de les condicions de treball en aquest lloc on les condicions meteorològiques no eren pas fàcils.

-->
PORT DE SALAU. UN GRAN EIX DE COMUNICACIÓ OBLIDAT.
El Port de Salau 2.087m. és una esplèndida entrada natural superable amb facilitat, va ser un punt de comunicació habitual entre el Pallars i Occitània i on hi havia moltes transaccions ramaderes i comercials entre les dues bandes.
La facilitat de pas pel port no defugí en el segle XIX, els intents d’aconseguir la construcció d’un túnel que acostaria el Pallars amb el Coserans, l’obra consistent en un pas internacional, canviaría completament el signe de les dues valls, Noguera i Salat.
Sens dubte, la línia “Noguera Pallaresa”, nom amb que es batejà el projecte, arrenca del conveni entre França i Espanya el 13 de febrer de 1885 en què s’especifica que una de les línies que travessaran la frontera serà aquella que, amb sortida amb Sant Girons s’enlairarà per la vall del Salat i penetrarà a Espanya per la de la Noguera, passarà per Esterri d’Àneu i arribarà a Lleida. La llei de 23 de juliol de 1889 assignava la subvenció per km. es declarava compresa en el servicio general amb caràcter internacional i s’autoritzava al Ministre de Foment per a atorgar-ne la concessió. Durtan les campanyes de 1887-1888, els enginyers francesos i espanyols aixecaren els plànols del massís de Salau, indicaren l’emplaçament del túnel que havia de tenir un recorregut de 8.700m i en calcularen els pendents respectius. El projecte definitu fou presentat i aprovat per Reial Decret de 4 de març de 1982 signat per la reina regent Maria Cristina i el ministre de Foment.
Sembla que a la banda francesa hi havia estudis de foradar la muntanya des del 1789. més endavant sorgirà el projecte ferroviari. A l’entrada prevista del túnel que tindria, finalment, 4,8 km. i sortiria al costat català a una altitud de 1.330m s’hi colocà una placa que diu:
"Traversée des Pyrénées centrales par les vallées du Salat et de la Noguera Palharesa. Chemin de fer de Saint Girons a Lérida. Téte français du souterrain de faïte. Altitude 1.080m Saint Girons a 36 km. Lérida à 172 Km".
Fa més de cent anys que es va firmar aquell decret i, no solament el tren no havia d’arribar fins a Saint Girons, sinó que tardaria cinquanta-nou anys per arribar a la Pobla de Segur on s’aturaria definitivament.
Des del 1988 el Port de Salau es un punt d’aplec d’occitans i catalans que recorden anualment les relacions ancestrals que havíen mantingut. En el rerafons d’aquestes trobades hi ha latent l’obertura del Túnel de Salau. En el segle XIX fins a 7.000 segadors francesos que anaven a treballar a terres catalanes passaven pel Port de Salau on hi havia la presència de llocs duaners a Salau i a Isil.i va esdevenir un punt important de relacions ramaderes, polítiques, comercials i humanes. Degut a tot això es va construir a Salau un Hospital de cavallers de Sant Joan que pertanyia a l’ordre dels hospitalers que oferia allotjament i socors als caminants i pelegrins. L’hospital fou tancat a finals del segle XIV, va reobrir al XVI i subsistirà fins al XVIII.

Sens dubte, la realització d'aquest eix de comunicació hagués suposat una gran oportunitat per al Pallars i la seva història avui dia en seria un altre.

Màgnifica vista des del Port de Salau.

Escrit per: Conxi Ciurana per a Meteopallars Blog
Fotos actuals: Ramon Baylina/Conxi C.
Fotos antigues cedides per: Feliu Izard
Font: "Les Valls d'Àneu" de Ferran Rella.

Nota: Feu clic a les fotos per a veure-les en gran.

Queda totalment prohibida la reproducció d'aquest article i les seves fotografies sense l'autorització per escrit dels autors. 

Read more...

Dades 21 de maig de 2009

dijous, 21 de maig de 2009

Les temperatures màximes han pujat força arribant fins als 29ºC a Sort i a Ribera de Cardós, i gairebé a Esterri d'Àneu, i es que aquests dies ja tenim la caloreta a migdia tot i que com correspon l'amplitud tèrmica és notoria.

SORT 690m
T. Màxima: 29,2ºC
T. Mínima: 12,8ºC

PLANES DE SON 1.560m
T. Màxima: 23,8ºC
T. Mínima: 8,8ºC

ESTERRI D'ANEU 960m
T. Màxima: 28,6ºC
T. Mínima: 11,8ºC

LLESSUI 1.400m.
T. Màxima: 23,7ºC
T. Mínima: 14,2ºC

RIBERA DE CARDOS 898m.
T. Màxima: 29,1ºC
T. Mínima: 11,4ºC

BONAIGUA 2.260m.
T. Màxima: 16,8ºC
T. Mínima: -0,2ºC

ESPOT 2.520m.
T. Màxima: 13,2ºC
T. Mínima: 7,1ºC

Read more...

La presa de Talarn avui dia 21 de maig






Fotografies: Ramon Baylina/Conxi Ciurana
Espectacular el salt d'aigua de la presa de Talarn. Dies enrere, l'embassament estava mig buit tot esperant l'aigua del desglaç de la neu pirinenca, avui estava a vessar i han obert les comportes. Aqui teniu imatges de l'espectacle tan imponent.

Read more...

A vegades...





A vegades....a ciutat s'hi troben flors com aquestes.

Read more...

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP