Copyright Meteopallars . Amb la tecnologia de Blogger.

Vocabulari meteorològic Pallarès

dimarts, 29 d’abril de 2008

Qui perd els seus origens perd la seva identitat, sovint escoltem aquesta frasse però per sort no tothom està dispossat a perdre les seves arrels i arreu es fan projectes de recuperació i conservació d'un dels patrimonis més rics que tenim: la nostra parla. En aquest cas hem volgut recopil·lar tots els termes que hem trobat referents a la meteorologia en Pallarès, la variant dialectal del català que es parla al Pallars Sobirà, gran part del Jussà, Andorra i algunes paraules comunes amb l'aranès. Per a nosaltres, pallaresos d'adopció, ha estat tota una troballa que no volem que es perdi.


Aigualada: rosada, humitat o mollena matinal.
Borrufa: neu molt fina que baixa de la muntanya. Vent molt fred de quan ha nevat.
Barrufada/Borrufada: temporal de vent i neu.
Burrufeiar: quant el vent arrossega els flocs de neu.
Brom: estar brom vol dir estar núvol, ennuvolat.
Borruscall: nevada lleugera que només enfarina el paisatge.
Candelero: estalactita de gel que penja dels llosats, caramell.
Eixarravada: ruixat, ploguda. Eixarravar vol dir passar per aigua una cosa.
Ensovinat: esllavissada de neu o fang. També es diu ensorrinat.
Esbaiolar-se: asserenar-se el temps.
Esbollada: esllavissada.
Esclarit: es diu quan les bromes marxen i s'aixeca el dia, despejar-se.
Espassar-se: deixar de ploure
Fogony: vent càlid procedent del nord, que fa fondre la neu.
Follet: vent impetuós, fort i arremolinat que fa giravoltar les coses.
Gibrada: gelada del matí.
Gisca: aire molt fred.
Llauada: pluja torrencial que s'emporta la terra.
Llavei: esllavissada de neu.
Maiencos: crescudes del riu com a conseqüència de la fosa del neu al mes de mai (maig).
Matacabra: pedra petita que cau sobretot a l'estiu a muntanya.
Rebuscall: nevada lleugera.
Riuada: pluja torrencial que s'emporta la terra.
Suqueiar: quan es fon la neu. També es diu: suquear. L'origen ve de treure suc, destil·lar.
Torb: vent arremolinat amb neu propi de la regió pirinenca.
Trebolina: vent arremolinat molt dolent en cas que hi hagi neu. També es diu terbolina, torberes i ventisca.
Volví: allau produïda pel vent, bola de neu que baixa de la muntanya.
Voliaina: floc de neu.
Voltorn: vent càlid que fon la neu.

Font: "Aïna, vocabulari temàtic del dialecte pallarès" Editat pel Grup d'Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu.

Nota: Aquest article ha estat publicat a la Revista del Aficionado a la Meteorologia (RAM) en l'edició de Maig de 2009
http://www.meteored.com/ram/4812/vocabulario-meteorolgico-pallars-lleida/

4 comentaris:

Zind ha dit...

Molt bona idea nois. Sempre va bé enriquir el léxic o veure la definició correcte d'alguns termes meteorològics.

Anònim ha dit...

m'extranya que el vent "càlid" anomenat fogony que digui que vingui del nord si és càlid.
Crec que deurà venir més aviat del sud... perquè sigui càlid.

Anònim ha dit...

Hi trobo a faltar "vent de port" i també una vegada vaig sentir dir a Tavascan "bufit"... que voldria dir allau

Pedro Martinez ha dit...

Hace mucho tiempo, me parece toda una eternidad, tuve la enorme dicha de convivir con las maravillosa gentes del Pallars.Estas palabras me traen una infinidad de recerdos y en los más profunode mi corazón siento latir una sensación extraña que me conecta con vosotros.Siempre os llevare en mi corazón y el recuerdo de la dicha perdida me perseguira a todas partes.

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Pyrene, la llegenda dels Pirineus.
Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre: PIRINEUS.

Objectiu: TUNEL DE LA BONAIGUA
http://esterrianeu.ddl.net/tunel/index.html


"El clima barreja i confon, d'una manera única, totes les estacions, de tal manera que tot l'any sembla una eterna primavera"
Tarraco civitas ubi ver aeternum est - Lucio Floro Segle II d.c.

Seguidors

  © Blogger templates Newspaper by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP